EL CODI ESCRIT

ESCRIURE I LLEGIR

L'habilitat d'ESCRIURE és el procés a través del qual es produeix un text escrit SIGNIFICATIU.

Disposa de tres tipus d'aspectes:

• Aspectes formals: Cal·ligrafia, relació so - grafia i disposició en l'espai.

• Aspectes lingüístics: morfològics (formació de paraules), lexicològics (estudi de les paraules), sintàctics (estudi d'una oració i la seva formació) i semàntics.

• Aspectes discursius: Tipologia textual (tipus de text), propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció i variació) i procès de competència escrita (planificar, redactar i revisar).

Una activitat on hem utilitzat l'habilitat d'escriure i la primera activitat d'exposició de Comunicació oral, escrita i digital (COED) s'anomena Qui ets tu?. A continuació us explicaré en que ha consistit aquest treball, quines són les eines que hem hagut de portar a terme i quina reflexió he extret d'això.

Qui ets tu?

Descripció i una imatge de la persona o una imatge que tingui relació amb com és ella o ell.

Que és una descripció?

Una descripció és el que és fa quan és descriu una cosa. Descriure, es tracta d'explicar com és una persona, un lloc o una cosa.

Per realitzar una bona descripció s’ha de tenir en compte l’observació i retenció dels trets dominants, característiques generals: aspectes físics, detalls significatius del cap i la cara i trets que defineixin la personalitat de la persona  que es vol descriure.  

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva:

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques, que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS:

• Establiment del tema
• Caracterització
• Relació amb el món exterior

COM ES FA?

1. Idear (explorar la situació)
2. Ordenar (esquema estructural)
3. Textualitzar (redacció del text)

Disposem de diferents models de descripció: Cançons, poesia virtual, poesia, novel·la, assaig, conte o videos.

Per exemple, una canço seria, "el gripau blau, Ara va de bo".

un vídeo, seria "Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009. 

Aquesta activitat l'hem portada a terme de la següent manera; hem hagut de descriure a un dels nostres companys o companyes de classe en forma de poesia, cançó o descripció narrativa. La segona part d'aquest treball constava de portar una imatge realitzada per nosaltres mateixos també d'un company o companya de classe, amb un títol o frase que definisin aquella persona les dues coses. La imatge representada en un full Din A4 i plastificada.

En el meu cas m'he basat en dues companyes meves: La poesia de la Georgina Bozal i la imatge de l'Ariadna Beltrán.

Al·lucina Georgina

Georgina ets com una nina.

El teu somriure ens omple el dia

i ens fa més alegre la rutina

Al·lucina Georgina.

Alta i esvelta com una ballarina.

Forta, valenta i presumida

Que n’és de difícil la vida.

Al·lucina Georgina.

Amb el teu caràcter i alegria,

res t’amoïna,  amb companyia.

Sensible i amigable

Com ets d’afable!

Tant lluitadora i constant,

  res et para,

com m’agrada!

Cabells llargs i foscos

i mirada expressiva,

que n’ets de diva!

Al·lucina Georgina…

Després d'haver realitzat aquest treball he extret dues coses moltes importants. En primer lloc, penso que ha estat una activitat per poder analitzar molt bé a la persones i poder extreure tantes facultats d'una persona.  També considero que ens ha ajudat a poder-nos conèixer més els uns als altres, on hem conegut qualitats d'altres companys que potser no ens  imàginavem que seria d'aquesta manera o que encara no haviem tingut la oportunitat de conèixer.


L'habilitat de LLEGIR és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.

LLEGIR = COMPRENDRE 

4 Implicacions d'Isabel Solé l'any 1982:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. I això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix, no és una replica del significat que el autor va voler donar-li. Sino que és construcció pròpia que implica el temps, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s'enfronta. 
2. Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegint per alguna finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu és la lectura, i que també els objectius poden ser molt i molt variats. També hem de tenir present que l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control, sovint insuficient, que exercim sobre la lectura.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix, en primer lloc, ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i en segon lloc, a adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. Coneixements previs a l'hora de llegir el text: familiaritat amb el tema tractat, saber conèixer la llengua en que està escrita i saber desxifrar. 
4. Llegir és un procés de predicció i d'inferència (l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, és a dir, a partir del context). Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentres va llegint, i això ho fa a partir d'algun element del text, ho fa també a partir dels seus coneixements i interessos i a mesura que va llegint va verificant o va refutant aquestes hipòtesis, i si convé, elabora de noves, per seguir llegint. 

En relació amb la matèria, el poema que vam recitar, en el meu cas: "De tu i de mi" de Miquel Martí i Pol, vam llegir-lo en veu alta al acabar les recitacions. 

Relacionant les dues habilitats del codi escrit, una altre activitat realitzada a classe, vam haver de llegir un article amb el títol de "Aprendre i créixer" on vam haver de realitzar en grups  una síntesí d'aquest text i ficar un títol. A continuació us presento el text i  la síntesi realitzada:

EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA

Bosch, E (2003). Educació i via quotidiana. Vic: Eumo Ed.

Quan l’alumne va avançant en la seva lectura, es va envaint una forta sensació de creixement. Llegir és un dels moments més màgics de la vida escolar del nen. 

Llegir no és únicament una correlació d’oracions que expliquen una història, sinó una manera d’introduir als nens, gràcies a la seva imaginació, la seva pròpia història. Llegir, per tant, és disposar-se a vagar per mons desconeguts amb valentia i llibertat. El gust per un llibre nou és sempre el desig d’una nova aventura i en això consisteix també l’educació, a no tenir por d’encarar-la. 

El to de veu, la gesticulació i la interpretació, que en veu alta poden arribar a funcionar com a veritables acotacions teatrals i/o musicals mostren la màgia i fomenten la lectura cap als nens. 

Un exemple clar de com la lectura ens fa créixer, és que a més d’instruir-nos, ens educa. Aquells educadors o mestres que ensenyen a llegir als nens, han d’aprendre que no només fan sonar sanefes, sinó que el veritable sentit  de la lectura, és fer-los créixer i que experimentin la història en la seva pròpia pell. 

Tot això es pot veure reflectit , en l’article Aprendre i Créixer de Bosch,E. Un exemple clar seria el que li succeeix a l’alumne: No volia llegir ni escriure ja que l’aproximaven a una vida cada cop més difícil, fins que un dia ell se’n adona que s’ha fet gran ja que ha après a llegir, i veu en la seva mestra que no només és un referent sinó algú que el tranquil·litza, entén els seus entrebancs i explica els seus èxits. Aquí veiem com : La lectura és una forma de creixement.