Al llarg de l'assignatura i d'aquest blog, com hem anat veient en els diferents textos de Jesús Tuson, Sebastià Serrano , Vicenç Pagès, Eulàlia Bosch i Francesc Torralba, utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més: Implica adquirir tota una serie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de les diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Per tant, què és COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."
La competència comunicativa disposa d'una serie de components:
- Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic, i nivell semàntic).
- Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
- Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc.), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
- Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.
A una de les classes de Comunicació oral, escrita i digital vam observar una entrevista a Guillermo Orozco (professor i investigador del departament d'Estudis de Comunicació social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic).
Ell
deia que no per el fet de ser audiència, tenim les competències audiovisuals
necessàries per interpretar segons que. S'ha de saber un mínim dels codis i de
la tecnologia.
La
mediació amb la pantalla està marcada per l'escola i la família, estan com principals
per l’educació entre la relació dels nens amb l’aprenentatge dels audiovisuals.
Els
mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat en l’educació. Es tracta,
des de els mitjans de comunicació anar alfabetitzant (ràdio, cine, televisió).
Educació en mitjans
Es tracta de dotar d’aquesta tecnologia
físicament perquè estigui al accés del nens. Tot el que ve com a imatge, és un
complement per el professor de la paraula escrita. S’ha d’acompanyar amb
l'instrument.
Introducció de mitjans en una escola tradicional
Es tot un camp d’acció pedagògica per
introduir. Amb l’autodidàctica no ho aprendrem tot.
Les noves generacions és més fàcil adaptar-se però s'ha de fer un procés de
pedagogia.
Estic totalment d'acord amb les idees d'aquest professor i investigador.
Per acabar aquesta entrada, us presento un vídeo del Dr. Guillermo Orozco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada